EL CASINO

Origens

La Societat del Casino El Progreso, de Sant Andreu de la Barca, es va crear el 1879, amb finalitat sociocultural i recreativa. Tenia la seu social a la Carretera, 9-11. Aquest Casino, amb el temps, es va fer petit i el 1925 els socis van projectar un nou local de majors dimensions i més comoditats.

La nova construcció respon a la voluntat unànime de tots els veïns i tots hi contribueixen, sense excepcions: els uns aportant diners i els altres, mà d’obra. El solar va ser donat per Antoni Jansana i Llopart i per a la construcció es va demanar un préstec a Emili Tomàs i Trias, resident a Barcelona i lligat a Sant Andreu com a estiuejant habitual, a l’igual que molts d’altres en aquella època. Per a finançar la construcció, a més, es va recórrer a una hipoteca a la Sección del Retiro Obrero de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros.

Un dels organitzadors i coordinadors del nou Casino va ser Gabriel Casas i Roig. El projecte, el va realitzar l’arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, pertanyent a la denominada segona generació del Modernisme i autor, entre d’altres, de la casa Comalat de Barcelona. En Salvador Valeri a més ja havia executat diverses obres al poble, per encàrrec del senyor Jansana. Tant l’església de Sant Andreu com el Casino estan fetes amb un material autòcton, la pedra rossenca, utilitzada durant segles per a les construccions del poble.

Les obres s’inicien el 21 de febrer de 1926 i, el setembre d’aquest mateix any, s’inaugurava el nou edifici.

Inauguració, setembre de 1926

La primera acta existent, datada el 19 de maig de 1929 es relata la reunió de diversos compromissaris per decidir, atesa la situació econòmica difícil de l’entitat i coincidint que el Sindicat Agrícola de Sant Andreu de la Barca necessitava un local amb capacitat pel desenvolupament de la seva activitat, la constitució del Sindicat a la seu del mateix Casino a canvi que el primer es faci càrrec de les obligacions i es nomena una comissió liquidadora del Casino. A la pràctica, el Sindicat Agrícola, conegut com El Casino, assumeix les funcions recreatives de la desapareguda societat així com les que li són pròpies. Els baixos es dedicaven a emmagatzematge i a dipòsit de productes agrícoles (principalment la fruita i el vi) i la part superior, a sala recreativa i a cafè.

Si al capdavant del Casino hi havia Gabriel Casas i Roig, Josep Amigó i Vendrell n’era el president accidental, coordinador de diverses de les comissions i un dels puntuals per a la constitució del Sindicat Agrícola; per això, el 19 de maig del 1929 va ser elegit primer president del Casino, per aclamació de tots els compromissaris d’aquesta fusió.

Durant els anys que segueixen el Sindicat Agrícola de Sant Andreu de la Barca El Casino realitza les seves funcions amb la normalitat pròpia de l’època.

L’any 1939, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la societat és clausurada per la seva clara vinculació amb les “esquerres”.

El març de 1943 es reuneix la comissió gestora presidida per Gabriel Costa Montmany encarregada de l’aprovació d’uns nous estatuts adaptats als nous temps. L’activitat com a sindicat agrícola queda absorbida per la Hermandad Sindical de Labradores del Camp de San Andrés de la Barca deixant el Casino com a una entitat única i exclusivament recreativa.

L’entitat ha de fer front al retorn dels préstecs rebuts per a la construcció de la nova seu amb l’agreujant que l’import retornat de la hipoteca de 1926 s’havia fet amb bitllets emesos en zona republicana en temps de guerra i, gràcies a la Ley de Desbloqueo, s’havia considerat nul.

La situación era molt difícil. Apel·lant al mateix sentiment que va portar a l’any 1926 a embrancar-se en aquesta aventura, s’aconsegueix que un soci, el Sr. Ramoneda, avanci l’import per cobrir els deutes fins que alguna entitat bancària concedeixi un nou crèdit. Aquest s’aconsegueix l’any 1945.

Des d’aleshores i fins a l’actualitat, l’activitat de l’entitat s’ha mantingut viva a través de diferents actes culturals i d’esbarjo.

Joaquim Mateo pel 75è aniversari del Casino